Traductor

dijous, 17 de maig de 2018

Nou article a la revista Vèrtex: La travessa de les gorges



El darrer número de la revista Vèrtex publica un nou article Pass@muntanyes. En aquest cas es tracta d'una travessa senderista que es proposa visitar quatre gorges molt significades del Pirineu oriental (les del Segre, les de Núria, les del Freser i les de Carança, probablement les més espectaculars), així com assolir els cims més emblemàtics d'aquesta zona com són el Puigmal i el Bastiments. La travessa comença a Sallagossa i acaba Toès té l'atractiu afegit que uneix aquests dos punts amb el famós Tren Groc. Gairebé 4000m+ i 50 km que inicialment es plantegen en 2 etapes però que es poden allargar a 4 per repartir millor el desnivell i la distància.


dimarts, 8 de maig de 2018

A la solana de la Seu



Distància: 25 km.
Desnivell: 1200 m.
Dificultat: mitjana.
Durada total: 4 h.
Punt de sortida: La Seu d'Urgell.

Agradable ruta per la solana de la Seu corregida sobre la marxa ja que la proposta plantejada inicialment va sortir fiasco. I és que la traça GPS no era gaire fiable i en un moment de la baixada ens desviàvem molt i vam decidir recular perquè no ho vèiem clar; suposem que el deuen estar obrint ara i encara li falta definició, a banda dels nombrosos arbres tombats enmig del recorregut. Com que hem de refer sobre la marxa decidim descendir pels senders lúdics que ofereix la solana de Calbinyà fins a la Seu; 600m- empalmant divertits corriols que ara estan al punt, però que en èpoques de poca pluja deuen de ser menys agraïts a causa de la inestabilitat del ferm poc compactat.
Pujada còmoda vora el Torrent de les Collades on ha aparegut un cartell que indica propietat privada que no havíem vist mai.
I les imatges de la jornada:

Les canals de Cadí encara ben nevades


Baixant des de la Borda de Tens


La Seu, a baix

Últims metres del sender

Entrant a la Seu

dijous, 3 de maig de 2018

Corriols solans cerdans





Distància: 32 km.
Desnivell: 1250 m.
Dificultat tècnica: mitjana-alta, puntualment alta.
Durada total: 5 h.
Punt de sortida: Martinet.

Boníssima ruta per a dies que trobarem les solanes regades al punt i les obagues és millor no mirar-se-les. Un bon percentatge de senders, tant de pujada com de baixada fan que aquest itinerari resulti divertidíssim alhora que molt agraït paisatgísticament ja que ens passem gairebé tota l'estona cara a cara amb les canals del Cadí. Nosaltres a més la vam arrodonir tornant per Montellà i així estalviar-nos la carretera de Puigcerdà. 
Especialment interessants els trams següents:
-la pujada de Prullans a la Bastida;
-el senderet de Talltendre a Ordèn;
-el PR fins a Bellver (-550 m), amb mitja dotzena de passos exigents,
-i la baixada de Montellà a Martinet (compte perquè segur que hi trobareu senderistes i tenen prioritat). 

Imatges de la jornada:















dimecres, 25 d’abril de 2018

Per fi podem tornar a foquejar: Asclades i Siscaró (AND)



Després de molts caps de setmana enredats per la méteo, finalment podem tornar a enganxar les foques als esquís. Amb tot, no semblen dies per estirar el braç que la màniga ja que s'espera caloreta i amb tanta neu com hi ha el risc d'allaus és alt. Per aquest motiu busquem destinacions conegudes i amb una bones orientacions entre oest i nord-oest perquè el temps no devori la neu ja des de primera hora, que és el que va passar amb els vessants que veien primer el sol.
Dissabte, com que no dormim a dalt i començarem una mica tard anem al pic d'Asclades. Ens toca caminar 400m+  abans no trobem la neu a la cota 1750. D'entrada ja veiem que el regel ha estat força pobre, però a la cota 2000 ja ha estat més efectiu. Fem cim i veiem motos de neu que vénen des de Claró; ja pensem que ens tornarà a passar el mateix que fa 4 anys, però al final no acaben de creuar, suposem perquè l'accés a la collada de Prat Primer ja està molt transformada i deuen de veure que, si s'hi posen, se la fotran per barret. Així, podem gaudir de les pales impol·lutes amb una boníssima neu primavera; llàstima que només són 500 m- que a partir de la cota 2000 la neu ja està molt delicada, per transformada, i a la cota 1850 ja carreguem els esquís fins a l'aparcament de la Comella.









Diumenge tirem cap a la Vall d'Incles. Condicions ideals: accés fins al darrer aparcament i neu des del cotxe. Molt bon regel nocturn malgrat que quan ens despertem al matí el cel està ben tapat. Així podem ascendir amb celeritat (excepte una petita "encigalada") fins a la Tosa de Siscaró. Descendim per una boníssima neu primavera, tret d'un breu tram a la part central a tocar del refugi.









dilluns, 16 d’abril de 2018

Resseguint el sector oriental de la NBR



Distància: 38 km.
Desnivell: 1300 m.
Dificultat: mitjana.
Durada total: 4.30 h.
Punt de sortida: Cubells.

Ja fa dies vam anar a fer un tram de la primera etapa de la Noguera Bike Race del 2017, però sortint des de Cubells i eliminant tota la part més propera a Camarasa, simplement per una qüestió de logística.
Des de Cubells es remunta una mica fins a superar per l'est el Tossal Boada; aviat comencem una baixada per corriol bastant divertit però que millor agafar-lo una mica humit que sec perquè llavors el control de la bici es complica a causa de la pedreta petita que pobla el ferm. 



Tram de carretera fins a Alòs on remuntem còmodament fins a la serra que tanca pel nord el congost de Mu. A dalt una successió de bonics i divertits corriols ens retornen a Alòs on tornem a creuar el Segre pel mateix pont.




Ara ens toca remuntar, també per molt bona pista, la serra Carbonera. Un cop a dalt anem empalmant senderets amables i assequibles que ens retornen fins a Cubells. 




Com sempre, excel·lent feina de la gent de la Noguera que saben treure petroli de la seua comarca; això sí, compte d'anar-hi després de pluges intenses.