Una altra volta a la Serra de Chía és possible

 (La serra d'Armeña al fons)

Distància total: 45km
Desnivell acumulat: 1400m
Dificultat tècnica: baixa
Horari: 6 hores

Novament ens despertem amb una bona gelada i optem per esperar a què el sol escalfi el terreny i les bicis, que es troben amb una bona capa de gebre... Sortim del poble de Chia a les 10 del matí.

(Remuntant cap al coll amb el pic de Chia ben nevat)

Fins al Coll de Sahun anirem pujant per molt bona pista i amb pendents molt suaus, per tant, els 800 primers metres de desnivell seran de molt bon fer i sempre per vessant est (que ens assegura la companyia del solet). Durant l'ascens i gràcies a l'excel.lent dia que fa al Pirineu, tenim una generosa perspectiva de l'Aneto i la col.lecció de tresmils que l'envolta.

 (No sempre la felicitat és plena)

Quan som al coll, a 2020m, l'opció de fer combinada i pujar a la Punta de Chia queda descartada per la neu que hi ha a partir de 2200m. Seguim itinerari damunt la bici; això sí, a partir d'ara el ferm de la pista empitjora respecte al primer tram fet.

  (Al coll de Sahun)

Iniciem un primer descens, ara orientació oest, més boscos (i més fresc....) fins a Arbas i, a continuació, una nova remuntada d'uns 80 metres de desnivell fins al Collado de la Cruz. Des d'aquí ja tenim les primeres imatges de la Serra d'Armeña i, a poc a poc, s'anirà descobrint als nostres ulls el Cotiella.

 (La serra d'Armeña darrere)

La pista flanqueja el vessant oest de la serra de Chía i, a la cota 1.550m abandonem la pista principal, per on segueixen les marques de PR, i prenem una pista a l'esquerra que remunta fins a 1800m, direcció a unes antenes de comunicació.

 (Intentant no destorbar)

Un nou mirador ens sorprèn per obrir-nos cap a la Vall d'Ésera però aquest dia les vistes es dirigeixen cap al sud, on una espessa boira s'hi ha instal.lat des de ja fa uns dies. Des de la nostra posició podem veure molt clarament els límits d'aquesta invasió climàtica on, d'aquí a unes hores, nosaltres retornarem.... Mentrestant, però, aprofitem al màxim d'aquest bondadós dia al Pirineu...

 (Castilló de Sos)

Des de Resuali, canviem de vessant i encarem el darrer descens de la jornada  per una divertida pista que ens enllaçarà amb el camí d'ascens. Ben aviat però el deixarem per retornar per PR, un camí protegit de murs de pedra seca que ens condueix directament al poble de Chia.

TRACK GPS

Al cim de la Peña Montañesa en combinada

(surt el sol darrere la Peña Montañesa, en primer terme Escalona)

Distància: 42 km.
Desnivell: 2000 m (750 a peu).
Durada: 7.30 h.
Dificultat tècnica: mitjana-alta.
Ciclabilitat: 99,9%.

Accés: passat Escalona tombem a la dreta direcció a Laspuña. Poc després de creuar el pont sobre el Cinca, al costat de la central elèctrica, podem aparcar el vehicle en una petita entrada que hi ha a la carretera, a tocar d'una gran canonada.

Refregit de la ruta 8 del centre BTT Zona Zero d'Ainsa amb l'objectiu d'aprofitar al màxim els corriols que hi ha per la zona. Amb tal finalitat nosaltres hem invertit el sentit de l'itinerari i així podrem fer el corriol de vora el Cinca i els que baixen des de la Collada. També ens hem proposat de pujar a la Peña Montañesa però com que hem sortir força tard (al matí hi havia una gelada notable que convidava a esperar la companyia del sol) ja veurem on arribarem.

Des de davant de la central elèctrica descendim uns pocs metres per asfalt i abans de creuar el riu tombem a la dreta seguint les indicacions del GR. Inicialment el camí és de bon fer, sempre paral·lels al Cinca, però més endavant hi comencen a aparèixer còdols força molestos. Quan el GR s'endinsa al bosc es transforma a sender i millora el terreny tot i que haurem d'anar posant algun peu a terra per creuar els barrancs que baixen de la dreta. El corriol és molt agraït ja que bàsicament planeja (en més de 4 km tot just guanya 80 m de desnivell).

(Imatges del corriol vora el Cinca)

Més endavant abandonem el GR i prenem un camí a la dreta que puja decidament per terreny descompost. Quan enllacem amb la pista que ve de Laspuña, que prenem a l'esquerra, el ferm millora notablement malgrat que entrem en un tram força "lent" pel que fa al guany de metres de desnivell ja que hi ha nombrosos puja i baixa que alenteixen notablement l'ascens fins a la Collada. Això sí, som en un entorn privilegiat on ens serà fàcil d'entendre l'escaient nom de "La Valle Escondida" (Río Irués).
Passat el refugi del Estacho, assolim la Collada (1550 m) a dos quarts de 3 de la tarda i tenim dubtes més que raonables vers la viabilitat d'assolir la Peña Montañesa ja que encara ens queden 750 m de desnivell fins al cim; ens hi posem marcant-nos com a màxim les 4 de la tarda. Amb el calçat de caminar, comencem a pujar tan ràpids com podem (així poc es gaudeix de la muntanya però...) i en una hora i quinze fem cim, no sense haver patit els rigors de la part alta de la tartera que en algun moment ens planteja la retirada perquè ens endarrereixen molt; amb paciència, però, seguim amunt.

(Remuntant per la tartera que mena al cim)

Des del cim sí que gaudim de la panoràmica amplíssima que ens ofereix; poca estona però, perquè encara cal baixar 1700 m i només ens queden dues hores de llum.

(Al cim de la Peña Montañesa)

El descens per la tartera és rapidíssim i en poc més de 30 minuts tornem a ser a les bicis (ha de ser molt estressant això de ser skyrunner!!). Canvi de calçat de nou i cap avall pel fantàstic PR que baixa fins a Ceresa (també podríem baixar per la pista principal que també hi duu); algun peu a terra, alguna pedra de més, però sempre agraït.

(Baixant el PR cap a Ceresa)

Davant de Ceresa prenem la carretera a l'esquerra i la baixem durant uns metres fins que en una suau corba a l'esquerra prenem una pista a la dreta. Ara descendim paral·lels al Barranco de las Vilas per pistes de tots els colors (fins i tot al final tornem a fer un altre tram de corriol exageradament pedregós). Abans de cloure la ruta tornem a enllaçar amb el GR de l'inici i l'agafem a l'esquerra per retornar en poc temps al vehicle, just quan el dia s'esllangueix definitivament. I malgrat les presses baixem de la bici amb un gran regust per l'excel·lent recorregut realitzat.

TRACK GPS

Un tomb en BTT per la Segarra

pels carrers de Biosca

Distància: 43km
Desnivell: 900m
Durada: 4h
Dificultat: fàcil
Punt de sortida: Biosca
Més informació per visitar la comarca: La Segarra.

Després d'una dura jornada per l'Alt Urgell, al dia següent optem per una comarca amb perfils més suaus i terrenys més còmodes. En una comarca on l'explotació de la terra és una de les activitats econòmiques amb més rellevància, és lògic que hi trobem infinitat de camins, la majoria dels quals en molt bon estat. Avui ja ens va bé una mica de calma. El paisatge que trobem al llarg de tot el recorregut serà camps de cultiu, sobretot cereal (que en aquestes dates comença a lluir els primers brots), i també  alzinars i bosc de pi. I, com passa en aquestes zones de secà, quant a concurrència.... ben poca.

 Un element que no podem passar per alt dins el paisatge segarrenc són els grans masos disseminats per tots els racons

Al llarg de l'itinerari seguirem molt sovint traces de GR, una ruta senyalitzada pel Consell Comarcal de la Segarra. L'autoria ens dóna una certa tranquil.litat respecte a alguns trams que hem de creuar, com és el cas d'alguns camps recentment sembrats on l'hipotètic camí ha desaparegut....

 la pista sembrada!!???

Altres cops abandonem aquestes marques i improvisem trajecte, això sí, sempre seguint un destí molt clar que és arribar al cim de Pinós. Però tanta iniciativa, no equival a seguir el millor camí. Què seria una sortida sense 'carreteo'? Avorrida, és clar,.... De tant en tant hem d'afegir-hi algun entrebanc: què s'acaba la pista? seguim riba avall...  que el camí és massa monòton? busquem pistes més secundàries que ens obliguin a estar atents....

 el camí és ben a prop encara que no ho sembli....

i així anem pedalant fins arribar al cim de Pinós, on hi serem uns breus moments ja que el temps grisós amenaça pluja. El descens el farem per molt bona pista per la Serra de Claret fins creuar el barranc de Figuerola. Quan arribem a l'asfalt el seguim uns metres i quan som a la LV3005a anem a la dreta i enllacem amb un  fàcil corriol que ens durà directes a Torà. Des d'aquest poble optem per no complicar-nos més i prenem la carretera durant 5 quilòmetres per arribar ben còmodament a Biosca.

 pedalant pels carrers de Torà

En BTT per les proximitats del Cap de Boumort

 (Rapinyaires a l'entorn de Cabó)

Distància: 60 km
Desnivell acumulat: 2.200m
Dificultat tècnica: en general fàcil exceptuant el sender de Santa Fe que és alta. El corriol del Prat Montaner no és ciclable i, per tant, caldrà arrossegar/carregar la bici.
Dificultat física: alta
Durada: 9h
Més informació per visitar la comarca: Alt Urgell.

(l'ermita de Sta. Fe a dalt, objectiu final de la ruta)

Sortim del centre d'Organyà i prenem direcció oest, seguint les indicacions de la Ruta dels dólmens. Circulem per bona pista i suaus pedents fins arribar gairebé al poble de Cabó que, sense entrar-hi, deixem a la dreta.

 (al fons la serra de Boumort)

Nosaltres tombem a l'esquerra per endinsar-nos cap als boscos de l'Obaga Gran. La pista puja fent llaçades i ens aproxima al peu de les parets de la Roca de Senyús i el Tossal del Cabrit. El camí flanqueja les parets, sense complicacions, fins arribar al Prat Montaner on ja veiem, sense traspassar, els límits de la Reserva del Boumort.

 (Al Prat Muntaner amb el Pirineu al fons)

En aquest punt tombem a l'esquerra i seguim per corriol no ciclable tot resseguint les parets de la cara est del Cap de Boumort fins arribar a la Creueta on entrarem, ara sí, a la Reserva del Boumort.

 (El Pas del Comptador ofereix tantes panoràmiques com nul·les parts ciclables)

Durant una estona aparquem les bicis i pugem a peu fins a la cota màxima, 2077m, el Cap de Boumort.

 (Al cim)

A continuació desfem camí i recuperem les btts per iniciar el primer descens de la jornada. Enllacem amb una pista que ens durà fins al Coll de Llívia i d'aquí baixem fins a 1420m on trobem una bifurcació i tombem a l'esquerra, direcció Els Prats per remprendre un nou ascens d'uns 200m de desnivell fins arribar a les Collades. Seguidament descendim fins al Mas El Pitarell, emplaçat davant el Forat del Pitarell, una esquerda natural per on s'escola el Barranc de la Muntanya.

 (baixant cap Santa Fe)

Ara ja trobem indicacions de Santa Fe, el nostre darrer objectiu de la jornada pel qual ens caldrà patir un altre trencacames: remuntada de 100 metres, 400 metres de descens i una darrera pujada fins a l'ermita de 100 metres més.

 (al mirador de Sta. Fe amb Organyà al fons)

Arribats al mirador de Santa Fe, ja només ens quedarà baixar fins al poble d'Organyà, amb una primera part de corriol tècnicament difícil en alguns trams.

 (monument a Jacint Verdaguer)

Quan arribem davant del monument a Jacint Verdaguer cal decidir si baixem còmodament per la pista o anem agafant el sender que fa drecera en aquesta mateixa pista (el primer tram és força difícil però els dos següents, més curts, són molt més assequibles). Finalment enllacem amb la pista ja coneguda de l'ascens.

 (Organyà 'la nuit'; moment de l'arribada)

TRACK GPS

Ascens a la Torreta del Cadí en BTT (combinada)

Efecte...efecte... nooooo!!! Espectre de Brocken al cim de la Torreta de Cadí

Distància: 30 km
Desnivell: 1250m
Dificultat: mitjana
Ciclabilitat: 99,9%
Durada: 6h.
Cartografia: Serra del Cadí. Pedraforca 1:25000 Editorial Alpina.
Punt d'inici: venint des de Tuixent, aparquem el cotxe un km abans d'arribar a Adraén, just a l'entrada d'una pista que indica cap a Torreta del Cadí.

Amb els cossos ressentits de la jornada anterior, optem per un itinerari més assequible tot i que no podem evitar de carregar calçat extra amb el propòsit d'avançar uns metres més a peu i picar cim, la Torreta de Cadí. 

Temerosos de trobar-nos novament una pista excessivament pedregosa (a l'inici del recorregut trobem un indicador del Centre BTT que ens informa que seguim la ruta número 8, classificada com a molt difícil, aiaiaiaia), iniciem trajecte amb estat d'alerta. Però no serà el cas. La pista puja sempre molt suaument, entre bosc, i amb un terreny que és de bon fer fins a la cota 2.350m on s'acaba la pista.

remuntant per la pista cap al Cap de la Fesa

En aquesta cota canviem calçat i, mentre una opta per deixar la bici i continuar a peu fins al cim, el passamuntanyes més trialer, decideix continuar amb la bici per tal d'aprofitar al màxim el descens.

els més agosarats no abandonen la bici i segueixen pel corriol direcció la Torreta de Cadí

Uns 100 metres abans d'arribar al cim ja ens trobem les primeres traces de neu i abandonem definitivament la bici. Ara només ens queda una ràpida remuntada fins al vèrtex geodèsic. Quan som al cim sembla que el temps vulgui premiar-nos per l'esforç i ens dóna una treva. La boira s'esvaeix i ens permet ratificar les excel·lents vistes que s'auguraven des de la Serra del Cadí.

descendint de la Torreta de Cadí, amb les primeres neus a la canaleta d'accés

Pel descens recuperem les màquines (uns abans que altres....) i a xalar!!!

primera part del descens fora pista, amb la Seu d'Urgell que s'insinua al fons de la vall

el dia ha estat generós amb nosaltres i finalment els núvols s'han dispersat permetent-nos admirar el generós paisatge  mentre descendim per la cara sud del Cadí; al fons treu el nas el Pedraforca (però no ens deixa veure les orelles...)

Un cop arribem a la pista, desfem camí durant uns pocs metres i, ben aviat (cota 2200), l'abandonem per continuar per corriol, seguint marques de PR. Excepte un breu tram més tècnic, la resta és de bon fer fins a l'alçada 2040 on enllaçarem novament amb la pista de pujada.

descens pel PR

Superada la barrera que prohibeix el pas als vehicles motoritzats, seguim una estoneta més per la mateixa pista però a la primera bifurcació, tombem a la dreta per continuar per una pista més secundària que ens permetrà creuar a l'altre costat del barranc de Sant Salvador. Inicialment fem algun pujabaixa, tot i que aviat el camí s'estreny i baixa decididament fins enllaçar amb una pista en més bon estat que prendrem a l'esquerra; baixarem paral·lels al tancat barranc de Sant Salvador fins sortir davant d'Adraén. El retorn per aquest costat de barranc és senzillament extraordinari, i per descobrir-ho millor anar-hi; en aquest cas, la càmera de fotos desllueix l'excel·lència d'aquests racons.

retorn a Adraén per la pista de Sant Salvador

TRACK GPS

Volta al Cap del Verd en BTT

Distància: 60 km.
Desnivell: 2000 m.
Dificultat: molt alta en alguns trams entre el pk 5 i 20; la resta, mitjana-baixa.
Ciclabilitat: 98%.
Durada: 8 h.
Cartografia: mapa comarcal de Catalunya. Alt Urgell (que agafa 3/4 del Solsonès). ICC 1:50000
Punt d'inici: aparcament a tocar de la carretera, just abans de la cruïlla de la Pedra.

Jornada èpica, inoblidable per diversos motius. Així és com classificaríem aquest dia de BTTsenderisme. Per què? En primer lloc, una logística poc acurada. En segon lloc, un  terreny força desfavorable quant a la ciclabilitat. En tercer lloc, un marge de maniobra molt ajustat si tenim en compte les hores de llum disponibles en aquestes dates. Tot plegat ens va dur a una sessió esgotadora per una partida a contrarrellotge i unes aspiracions massa exigents.

Iniciem el recorregut al punt quilomètric 4 de la LV-4012, poc abans de desviar-nos cap al nucli de La Pedra. Els primers quilòmetres són per pista cimentada, de molt agrair si tenim en compte els pendents que hem de superar i els que ens vindran més endavant...

Seguim sempre les indicacions de Pratformiu fins al Pk 4.8, on abandonem la pista principal i ens desviem a la dreta, remuntant per terreny excessivament pedregós. Per a la nostra sorpresa, trobem senyalitzacions de la ruta núm. 8 del centre BTT classificada, modestament, com a negra..... pel motiu que us mostrem gràficament:

Una de les protagonistes de la jornada. Pedrera? Noooooooooooooooooo......

Pista empedrada de pedres.....!!!!!

 

ciclable!!!!!!???? .................

......a voltes les dues rodes no ens faciliten una progressió més ràpida......

Superada amb més pena que glòria la Serra de Pratformiu, iniciem un breu però intensíssim descens fins a les Terreres, amb uns esvorancs que impressionen. Novament tornarem a tenir una dura remuntada (fins i tot a peu) fins a la Creu dels Jovells (1.546m) i, a continuació, descendim cap a Vilacireres per bona pista. A poc a poc ens anem orientat cap a la vessant més nord de la Serra del Verd. Fins al Coll de Gòsol, continuarem trobant alguns trams molt complicats que ens endarreriran la progressió, sempre amb constant pujabaixa. A partir d'aquest darrer coll, anem a l'esquerra, per una pista on l'estat del terreny millora considerablement. Això sí, seguirem amb el mateix trencacames: guanyem 250 m, en perdem  250 i en tornem a remuntar 250 més fins al coll de Mola, cota 1820m.

Les pretencions inicials eren pujar al Cap del Verd on, segons diuen, des del cim et pots recrear d'unes belles vistes cap a la Vall de Lord, la cara sud del Cadí i el Pedraforca. El temps però no ens permet aquest extra i decidim tancar la volta al més aviat possible. Ara sí, iniciem un còmode i ràpid descens per la vall del Riu Mola fins a la cota 1380m aproximadament.

 descens des del coll de Mola

En aquest punt, deixem la pista principal que ens duria directament a Tuixent i prenem un camí a l'esquerra, tancat als vehicles motoritzats, que puja fins al Clot de la Plana. Seguim les indicacions de la ruta 26 del Centre BTT que no deixarem fins arribar al Coll del Port on arribarem amb gran satisfacció a l'asfalt.

 guanyant desnivell abans d'arribar al Coll del Port

D'acord amb el programa, teníem previst baixar pel GR fins a la Pedra, però hem cremat totes les hores de llum, és fosc i només tenim l'opció, i gràcies, de baixar per carretera. Afortunadament la via és poc transitada i, tot i fer el descens a les fosques, podem arribar sense incidents al cotxe, uf, uf.

TRACK GPS