Traductor

diumenge, 30 de juliol del 2017

Buscant l'ombra del Tossal del Faig (Nargó)



Distància: 23 km.
Desnivell: 1000 m.
Dificultat: mitjana.
Durada total: 3:30 h.
Punt de sortida: Les Masies de Nargó.

Excel·lent excursió matinal per a aquells dies de calor forta ja que tota la pujada es realitza per cara nord-oest on el sol tot just hi treu el nas i permet remuntar amb la fresca de primera hora. A més a més, el desnivell es guanya en pocs quilòmetres la qual cosa permet estar de baixada aviat. La pista de pujada fins al cim és molt còmoda tant pel ferm com pels pendents. 



En aquesta ocasió, per fer el descens, posem el nas en una entrada d'un antic camí de desbrossar que sempre vèiem quan pujàvem al Tossal del Faig; la veritat és que l'experiment va sortir prou perquè malgrat que no està gaire net es deixa fer tot damunt la bici sense anar collats.



A continuació empalmem amb el camí d'Andorra molt més solà i que també es deixa baixar a plaer fins a tocar de les Masies.



dilluns, 24 de juliol del 2017

Ath pic der Òme damb BTT



Distància: 38 km.
Desnivell: 1550 m.
Dificultat: molt alta.
Exposició: baixa, molt puntualment mitjana-baixa.
Ciclabilitat de pujada: 75%.
Ciclabilitat de baixada: 85%.
Durada total: 8 h.
Punt de sortida: Salardú (o Bagergue).
Allotjament recomanat: refugi Juli Soler Santaló


Impressionant excursió de BTTsenderisme, intel·lectualment atribuïble a la Montse, que va sortir millor del previst en determinats punts i pitjor del que esperàvem en d'altres. Podem sortir des de Bagergue però llavors ens perdrem una tirada boníssima de sender fins a Salardú, si no és que es disposa de dos vehicles per fer la recuperació al final, com és el nostre cas.
Per tant, sortim des de Bagergue remuntant per la pista que duu a les mines de Liat; al principi el pendent és suau però ben aviat el percentatge es deu situar sempre a l'entorn del 10%, això sí, sempre per pista en bon estat. 


Així arribem a la cruïlla del GR 211 i nosaltres el prenem a la dreta cap al llac de Montoliu. Iniciem un tram un espectacular per on havien circulat antigament les vagonetes de les mines; fins al llac es deixa pedalar gairebé tot però hi ha un parell de punts on caldrà caminar (segurament amb unes bones cames és tot pedalable). 




Passem el llac i la base del Maubèrme i continuem cap al Coth de Montoliu, però abans de l'última recta l'abandonem per prosseguir pel GR, ara ja sí, en un tram clarament de BTTsenderisme. Som a la cota 2430 i ara fins al cim ens tocarà carregar la bici; són uns 300m+ que es fan força bé gràcies al museu a l'aire lliure que podem visitar com són les mines i les instal·lacions que hi trobem als peus del Tuc der Òme. Increïble construir allò, viure-hi, treballar-hi, etc. En algun punt perdem el GR però el destí final és clar i tirant voltes maries l'assolim enmig de la mirada atònita de dos senderistes francesos que no acaben d'entendre que hi fem allà dalt carregats amb les bicis a l'esquena.







Comencen a baixar en uns primers metres molt difícils però que aviat donen pas a un llom herbós molt més amable. Fins al Port d'Orla anem baixant seguint les marques del GR que a la part final abans d'arribar al port ho fa espectacularment per les antigues vies de les mines. En canvi, la part precedent cal tirar una mica d'intuïció i anar buscant el millor pas; si estem encertats ho farem gairebé tot damunt la bici fins arribar a les mines deth Horcalh. Després el tram ja comentat per les antigues vies fins al Port d'Orla (2318 m).





Aquí ja tenim clar que hi ha 100m- difícilment ciclables i els fem tranquil·lament a peu. Un cop comencem el flanqueig de la Ribera d'Orla tornem a fer-lo damunt la bici, batallant, això sí, cada pas perquè el terreny és ple de pedres a contrapel. Podem rapinyar uns 200m- abans no ens posem a la part més lletja de la ruta, cap a la cota 2000, ja que el flanqueig és escassament ciclable i ens passem tres quarts d'hora ben bons per perdre 300 m- en uns 4 km. 



Arribem a la pista de Montgarri mentalment bastant damnificats: això no ho havíem previst que pogués sortir aixi, confiàvem en un flanqueig més amable i pedalable, però no. Ens mirem la baixada de Vernatar com a possible alternativa en una propera ocasió; tampoc es veu el millor terreny del món per posar-s'hi amb la bici, però la Montse diu que està prou bé... caldrà provar-ho. 
Sortim tan cremats a la pista que la remuntada fins al Pla de Beret ens sembla un regal. Tot just són 150 m+ que ens deixen gairebé a 1900 abans de començar el descens final. Primer el fem pel GR però a la carretera el deixem (el podríem seguir i sortiríem directament a Bagergue) per continuar per un preciós i fàcil sender (final del vídeo) que ens durà directament a Salardú i que ens permetrà treure'ns el mal regust que ens havia deixat el tram final de la Coma d'Orla.


dilluns, 17 de juliol del 2017

A la Tosa Pelada des de Port del Comte


Distància: 28 km.
Desnivell: 1200 m.
Dificultat: mitjana-alta, molt puntualment alta.
Durada total: 4 h
Punt de sortida: estació d'esquí de Port del Comte.

Des de l'aparcament de l'estació d'esquí anem remuntant inicialment per asfalt fins al pàrquing del Sucre on prenem una pista que puja entre suaument i moderadament, sempre seguint les indicacions de la Tosa Pelada i el Pedró. Quan deixem la pista que va cap a l'Arp trobem rampes més exigents fins als peus de l'Estivella.


En aquest punt ja veiem el nostre destí final i la pista que hi duu. Combinem trams de fort pendent amb ferm notablement pedregós. A la cruïlla amb el Pedró nosaltres ens desviem a la dreta per afrontar els darrers pendents fins que a pocs metres del cim ens tocarà caminar breument. 





Des del cim ens tirem pel sender marcat per a les raquetes de neu (marques blaves o grogues). El primer tram sense bosc és espectacular: pendent suau però molta pedra que no dificulta gaire la progressió; en canvi, el tram del bosc, més net. 




Passem el Prat Llong, breu pujada i continuem el descens del circuit de raquetes fins a Tuixen-Lavansa; en aquest cas es tracta d'un sender molt senzill però que està ple de branquetes, pinyes, etc. Si estigués una mica més net seria una delícia. Des de l'estació anem cap al refugi de l'Arp i baixem un tram del sender preparat per a córrer de la gent de l'Alt Urgell; en general bona ciclabilitat exceptuant 5/6 breus passos més tècnics. 


Per al final, ens queda remuntar cap al Coll de Buc, Coll de Port i baixada pel GR (la part que vam fer no és gens ciclable; d'on el vam deixar cap a la Coma està més bé) fins a l'entrada de la carretera que ens duu altre cop fins a Port del Comte completant així una bonica circular.

dissabte, 15 de juliol del 2017

Sobirà/Aran catarra (i V): Mont-romies



Ens guardem per cloure la trobada '17 una ruta que sabem que agradarà segur: el bikepark d'Arties, anomenat Enduromies, un curiós joc de paraules entre la disciplina esportiva i el lloc per on transita.
Fem una lleugera modificació respecte l'anterior cop que hi vam ser. Així, la primera pujada la fem per Aiguamog però en comptes de fer Eth Sanglier, la baixada blava, baixem per Eth Taro, la vermella; la veritat és que poca diferència hi ha entre la dificultat de l'una i l'altra. Corriols molt treballats per a la pràctica de l'enduro, amb salts inclosos. I malgrat tot, la part més espectacular és el camí de la cambra d'aigües, desaconsellat als ciclistes que sigui sensible als passos amb pati.

Remuntant Aigumog

Part alta de la pista d'Aiguamog

Sender de la cambra d'aigües

Túnels a la cambra d'aigües

Instal·lacions de la cambra d'aigües

Baixant de Pruedo

Entrant a Eth Sanglier

divendres, 14 de juliol del 2017

Sobirà catarra (IV): a l'entorn d'Aixerto



Últim dia al Sobirà, que no significa última ruta de la 'catarrada 17' ja que encara ens queda la cloenda a l'Aran. Per aquesta penúltima jornada visitem dues valls diferents: al matí entrem a la de Cardós per pujar al Pla de Nequa i baixar una successió de senders fins a Lladrós; a la tarda saltem a la Vall Ferrera i concretament als dominis del preciós bosc Virós.

Font de Fonteana

Pla de Nequa

Baixant cap a Esterri de Cardós

Arribant al mirador de la Roca

Baixant cap a Lladrós

Bosc Virós

Baixant cap a Llavorsí