Puigmal, Cataperdís i intent al Soulcem

Últims cartutxos de la temporada d'esquí de muntanya, malgrat que en alçada encara queda molt neu, especialment a les obagues per sobre dels 2300 m; la pena és que els regels nocturns no estan sent gaire efectius i això limita molt les sortides. 

Divendres va ser el darrer dia amb un regel nocturn potent i vam aprofitar per fer uns pugesbaixes per la zona del Puigmal amb una neu primavera boníssima; llàstima que no vam trobar neu fins als 2300 (és a dir, 300 m+ de porteig). Des de l'aparcament de l'estació Puigmal 2900, veient que la neu estava molt dura a primera hora, va tombar cap al Petit de Segre per la pala sud molt ben nevada i que ja començava a transformar. Des del cim ens vam tirar cap a la Coma de l'Embut que amb la seva orientació est tenia la neu al punt; als 2300 es va acabar la neu i vam remuntar cap al Puigmal per una cara nord que feia molt temps que no estava tan blanca. Descens final cap a l'estació per les orientacions N-O que ja havien fet la primera transformada.

 

Vista de l'estació

A la dreta el Pic Petit de Segre

Vista de Núria

 

Dissabte vam anar a Ordino i vam pujar al Cataperdís des de la cota 2050. Neu ben transformada ben d'hora a les est i aguantant més a les que no hi tocava el sol tan directe. Els últims 100 m+ cal fer-los a peu.

 

Font Blanca al fons

Port de Rat, darrere

A la dreta la canal est del Port d'Arinsal

 

Diumenge intent al Pic del Pla de l'Estany per Soulcem. Sortim ben d'hora ben d'hora, però ja veiem que no serà suficient ja que el regel ha estat molt superficial i la neu està amb una fina capa gelada que cedeix al pas dels nostres esquís i a sota hi ha uns 20 cm de neu mig podrida. Així l'accés al Port de Rat (totalment orientat a est) ja veiem que no anirem gaire lluny, malgrat que encara entrem lleugerament a la Vall de Soulcem ja que veiem que la ruta està ben nevada fins a dalt (o això sembla). La baixada cap a Soulcem és d'hecatombe, amb una crosta d'aquelles innegociable; amb tot encara baixem fins a la cota 2400 on veiem que la neu s'acaba i caldria caminar uns 100 m fins al fons de la vall. Per tot plegat, desconfiem de què ens podem trobar, pel que fa a qualitat de neu, i fem una retirada a temps, que no sabem si és una victòria, però que probablement ens estalvia una severa derrota. El dia anterior al Cataperdís vam estar parlant amb un grup que venien de fer la volta pel Port d'Arinsal i l'Estany Alt d'Angonella i ja ens van advertir de com estava el tema; ens van comentar del drama del descens a Soulcem, però que la baixada cap a Angonella estava força bé i no sé si ho vam entendre bé, però va dir que la pujada a la Bretxa d'Arcalís estava molt justeta i van haver de caminar força estona, malgrat que des de dalt semblava que s'havia de poder foquejar (no esquiar).

 

Tornant al Port de Rat, amb la cua entre cames

Pic de Ribuls

Des de l'estació de l'aparcament de Grau Roig hem de caminar 5' abans no trobem la neu contínua. Entrem a la vall del Pessons fent el típic eslàlom pel mig del planer bosc durant uns 30' i ja sortim on la vall és més neta, però encara ben plana. Fins a la base de la canal que dona accés al coll entre el Ribuls i el Pessons es manté aquesta tònica, però els darrers 150 m+ es redrecen de valent; normalment cal afrontar-los amb grampons, però com que la neu està tan bé podem guanyar-los amb esquís als peus fins al coll. La pala final del Pessons està una mica justeta i tirem cap al Ribuls. Des d'aquí volíem baixar cap al sud per fer una volta pel Coll de Ribuls i anar a l'Estany de Montmalús, però a mesura que descendim la neu cada cop està més pesada i decidim girar cua i desfer camí: ERROR!, perquè la baixada des de la canal, bé, però la resta de vall és un llarg flanqueig a causa del poc pendent i de la neu pesadota que no deixen corre els esquís, fins a l'extrem que el darrer tram hem de tornar a posar pells per tornar a entrar a l'estació. En total, 13 km i 1050 m+ de ruta poc agraïda amb els esquís; realment, si la neu no està molt bé, val la pena tornar per Montmalús.

Part baixa de la vall del Pessons, a la dreta, el Pic de Maià

Part intermèdia; ja veiem la canal (la de més a la dreta)

Foquejant la canal

A tocar del Ribuls amb la pala S del Pessons

Al cim del Ribuls

Baixant la canal (l'únic tram de neu bona)

 

Diumenge vam intentar el Pic Negre d'Envalira (vam sortir d'una corba a 2200 m perquè des del Pas de la Casa ja no hi havia neu), però a la nit va ploure, suposem que va estar tapat i no va regelar gens; la neu està ben podridota des de bon matí, amb uns 20-30 cms on el pal s'enfonsava gairebé sense prémer.

 

Estany de les Abelletes

 

Pic de Filià i Tuc de Moró (des de la Vall de Boí)

Molta menys neu de la que ens esperàvem trobar a la Vall de Boí. Queden algunes cosetes per fer, però ja amb poques opcions de variar el recorregut. Així de les escasses rutes que es poden esquiar sense caminar sobre manera hi ha el Pic de Filià, al qual és recomanable accedir per la Passada de Moró, perquè si es baixa per la Vall de Manyanet hi ha entre 30-40 minuts sense neu en un flanqueig on es guanya uns 150m+. Si es vol baixar a la Vall de Manyanet (fins a la cota 2250 l'obaga té neu), es pot anar al Pleta Pelada i cal caminar uns 15-20 minuts, sempre creuant pel Coll de Roies, ja que el de Llevata tot just té 100m- de neu. L'estació encara està aguant bé de neu, tot i que a la pala sud del Puig Falcó ja comencen a aparèixer pedres (una setmana més sembla que encara aguantarà); per tant, per anar al Moró encara és viable. La cota neu a la Vall de Sant Martí deu rondar sobre els 2200-2300, per tant, des de la corba (1700 m) hi ha un bon porteig per esquiar ben poc; s'hi pot accedir des de la Passada de Moró per fer un puja-baixa. Altres cims, amb major dificultat tècnica, poden ser la Pica de Cerví (S3-S4), la punta més a llevant del Cap dels Vedats d'Erta (S4) sembla viable entrant per la base de la Pica del Cerví de Durro (malgrat que desconeixem com deu estar la baixada per la solana al Barranc de Ginebrell). La Pica Cerví de Durro també es pot fer per la banda oest. I poca cosa més.

I unes imatges d'aquest cap de setmana amb una neu primavera boníssima que anava transformant al punt a mesura que avançàvem (les N-O eren les úniques que aguantaven una mica dures). Nosaltres vam fer el Pic de Filià (malgrat tot, amb esquís fins al cim) i el Moró.

 

Remuntant per pistes; pala sud-oest del Puig Falcó

Prop del Coll de Roies; darrere la pala final del Puig Falcó

Base de la pala N-O del Filià

Arribant al Filià; a la dreta el Moró (pala sud, viable) i el Puig Falcó a l'esquerra

Visió general des del Pic de Filià

Direcció a la Passada de Morò; darrere la pala N-O del Filià

Pica Cerví de Durro a l'esquerra i a la dreta la zona dels Vedats d'Erta

Pala N-O del Pleta Pelada

Nord del Bony de la Rodona a l'esquerra i a la dreta, el Castellet de Moró

Tant amb tan poc

Distància:18 km.

Desnivell: 1000 m.

Dificultat tècnica: mitjana.

Durada total: 3h.

Punt de sortida: Adrall.

 

 

Des d'Adrall sortim pedalant primer combinant pistes i carreteres suaus, però quan abandonem l'asfalt de Vilamitjana remuntem 600 m+ en poc més de 5 quilòmetres fins assolir el cim de Les Agudes; bones vistes des del Monturull, passant pel Puigmal al fons i el Cadí a la dreta. Des del cim comencem el descens de més de 900 m- gairebé tots per senders fàcils i divertits al màxim fins a retornar a Adrall. Poques paraules però ben dites.

Pic de la Pleta Pelada (Vall de Manyanet)

 

Distància: 14 km.

Desnivell: 1300 m.

Dificultat: mitjana; S2-S3, ME(A).

Durada total: 5 h (3 canvis de pells).

Punt de sortida: estació d'esquí de Boí Taüll.

 

Des de l'estació remuntem fins al Coll de Roies seguint l'itinerari d'esquí de muntanya que la mateixa estació té marcat; abans d'arribar al coll, trobem trams molt endurits. Des del coll baixem cap la Vall de Manyanet per una bona neu primavera, amb dos ditets de crema fins a la cota 2200 on caldrà que ens carreguem els esquís a l'esquena durant 30 m-, just abans de creuar el Riu Manyanet. Aquí tornem a calçar i per una neu dureta, però de fàcil progressió (amb ganivetes) ascendim fins a 50 m del cim. Deixem esquís i remuntem uns pocs metres per neu dura fins a un collet on s'acaba la neu i cal fer els 30 m+ finals de cresta assequible (sense neu) fins al Pic de la Pleta Pelada. Per tornar, desfem camí amb una bona neu primavera a la primera pala i una neu encara tolerable, però ja primavera primavera, en la darrera pujada. Baixada final per pistes de l'estació.

Esperem que les nevades previstes arreglin una mica el tema, perquè la cosa comença a estar justeta. Amb continuïtat, sembla que, ara per ara, es pot fer el Pic de Filià i la Pleta Pelada, la resta, amb major o menor mesura, caldrà descalçar en trams més o menys llargs. Si les nevades són les previstes i no arriba una calorada forta, serà un bon lloc per anar tancant temporada (sembla que l'estació tanca el dia de la mona).

I la jornada en imatges:

 

Baixant cap a Manyanet; a la dreta el Pic de Llena

Remuntant la pala O del Pleta Pelada

A la dreta el Pic de Filià (viable per la N-O -no es veu-)

Des del cim mirant la pala S-E del Moró (viable)

Desfent la cresta

30 m+ força pendents abans de la cresta

El Cerví

Creuant el Riu Manyanet

Tornant al Coll de Roies